El poder de les petites victòries

Què fa que un dia sigui un bon dia? Un elogi, una prima, una reunió agradable? Dos investigadors de Harvard s'ho van preguntar a través de milers de diaris de treball, i la resposta és més modesta, i més al teu abast, del que creus: haver avançat, encara que sigui una mica, en alguna cosa que importa.

12.000 dies examinats amb lupa

Teresa Amabile, de la Harvard Business School, i l'investigador Steven Kramer van dur a terme un estudi de gran abast. 238 persones, repartides en 26 equips de set empreses, van omplir cada dia un qüestionari sobre les seves emocions, la seva motivació i els fets destacats del dia. En total, gairebé 12.000 entrades de diari.

Comparant els millors i els pitjors dies dels participants, en van extreure el que anomenen el principi del progrés: de tot el que pot millorar les emocions i la motivació a la feina, el més important és fer progressos en una feina que té sentit.

Algunes xifres del seu article publicat el 2011 a la Harvard Business Review:

• Hi havia hagut passos endavant en el 76 % dels dies en què l'estat d'ànim era millor. Contratemps, només en el 13 % d'aquests dies.
• Els dies de progrés, els participants estaven més motivats per l'interès de la feina mateixa. Els dies de contratemps, se sentien més frustrats, més tristos, de vegades tan desmotivats que ja no tenien ganes de treballar.
• El 28 % dels fets que tenien un impacte menor en el projecte tenien un impacte important en el que sentia la gent.

Aquesta última xifra és el moll de l'os: les petites victòries compten molt més del que creiem. Una participant, programadora, escriu simplement que va entendre per què una cosa no funcionava, i que es va sentir alleujada i feliç perquè per a ella era un petit pas.

El que gairebé ningú no sap

Els investigadors també van preguntar a 669 directius què és el que motiva més la gent a la feina. Només 35, és a dir, aproximadament un 5 %, van posar el suport al progrés en primer lloc. La majoria fins i tot el classificaven en últim lloc.

Dit d'una altra manera, subestimem moltíssim el poder del progrés. I això també val per a tu: tens tendència a esperar un gran èxit per sentir-te bé, quan les petites passes del dia ja fan aquesta feina, sempre que te n'adonis.

Per què val la pena deixar-ne constància

Una altra recerca completa aquest panorama. El 2016, Benjamin Harkin i els seus col·legues van publicar al Psychological Bulletin una metaanàlisi de 138 estudis, amb gairebé 20.000 participants. Es preguntaven si fer el seguiment dels propis progressos ajudava realment a assolir els objectius.

Resposta: sí. Les intervencions que empenyen a fer el seguiment dels progressos milloren l'assoliment dels objectius. I l'efecte era més fort quan els progressos s'anotaven físicament, per escrit o en una eina, o es compartien amb altres persones.

Fer el seguiment dels progressos, doncs, no és paperassa: és el que fa visibles les teves petites victòries i, per tant, útils.

Posa en pràctica el principi del progrés

1. Divideix els projectes en etapes visibles. Una tasca que dura tres setmanes no et dona cap victòria durant tres setmanes. Dividida en etapes d'una hora o d'un dia, te'n dona desenes.
2. Comença el dia amb una etapa assequible. Així t'apuntes una primera victòria abans que arribin els imprevistos.
3. Anota els teus progressos al vespre. Amabile i Kramer proposen als directius una llista breu de preguntes per fer-se al final del dia, entre les quals: quins fets d'avui han suposat una petita victòria o un avenç? Fes-te la mateixa pregunta a tu mateix.
4. Mira el camí que has fet, no només el que queda. Un cop per setmana, rellegeix el que has aconseguit.
5. Tracta els contratemps com a informació. Pesen molt en l'estat d'ànim, és normal. Pregunta't què t'ensenyen i quin és el pròxim petit pas possible.

Amb ForgeMe

Els objectius de ForgeMe es divideixen en subobjectius, i cada tasca marcada és una petita victòria que pots veure com s'acumula. Les missions del dia també et proposen avenços a l'abast de la mà, i el diari et permet respondre cada vespre la pregunta: «Quina ha estat avui la meva petita victòria?»